El sonido del mundo marino

Quan ens submergim al mar escoltem sovint uns clics molt aguts, sobretot si ens trobem en zona costanera, de roques i presència de fauna submarina. Recordo molt bé haver escoltat aquest so continu però no regular en esculls tropicals, però també en aigües de la Costa Brava, per exemple. Què és el que produeix aquests sons? l'aigua colpejant contra les roques? els peixos? els invertebrats? els corrents en moviment? ... Ja fa temps vaig aconseguir uns hidròfons, micròfons que capten el so en el medi aquàtic, però no els vaig fer servir molt, decebuda en no captar res d'interès. Fins que a l'illa de Cuba vaig poder escoltar uns sons clarament no mecànics, procedents d'algun bitxo. Sembla que es tractava d'un peix. La investigació sobre la bioacústica submarina no para de créixer i donar-nos sorpreses, sabem que els peixos no són sords ia més emeten sons [...],es

Sota el mar
Lloc: Port de la Selva, Girona,,ca,Data: 23 agost 2013,,ca
Data: 23 agost 2013

YASUNI, una visión personal

Impressionada per com apareix Yasuní en els telenotícies em decideixo a escriure aquestes reflexions que són sentiments. Fa 25 anys amb Francesc i un grup d'amics vam fer un llarg viatge per l'Equador. Era el primer viatge seriós en el que portava la paràbola (enorme, pesada i aparatosa) i gravadora. El nostre principal objectiu era endinsar-nos al "Orient" i especialment al Parc Nacional d'Yasuní, un nom ja mític de per si. Abans de viatjar vam haver de visitar les oficines del govern. Un funcionari a més de cobrar-nos uns bons dòlars, una quantitat desorbitada en el context de l'Equador a mitjans dels 80, ens va detallar tot el periple que ens esperava, bàsicament l'obtenció de permisos de l'Exèrcit i la ruta de llocs on havíem de presentar-nos durant el trajecte. Quan en un moment de respir vam poder preguntar-li sobre la conservació de Yasuní, ens va contestar "Yasuní té protecció, es protegeix només ... [...],es

Hoatzin
Lloc: Yasuni, Ecuador
Data: Agosto 1988

El cant de l’oreneta

Avui al facebook la meva amiga Glòria de la Paz ha penjat unes fotos i aquest petit vers que J. Verdaguer recull en el seu llibre “Què diuen els ocells?”: “M’he llevat, m’he rentat, he esmorzat, he anat a Montserrat, i tu encara ets al llit? Lleva’t de matí, de matí” és un bonic exemple de les dites populars, com també ho són les onomatopeies, les quals, jugant amb el ritme i la melodia, imiten sovint molt acertadament el cant dels ocells. Cal llegir les linies amb certa rapidesa i accentuar la interrogació “lliiiiit” que inconscientment fem pujant la freqÜència, modulant cap a un to més agut. La darrera linea recorda més les veus de contacte. I què en tenim? el cant de l’oreneta! Si quan escolteu el cant de l’oreneta us vé a la ment aquest verset, de ben segur que no l’oblidareu.,ca

El canto de la Golondrina común
Lloc: Utxesa, Lleida
Data: Primavera 2007