Festival de les Aus al Delta 2016 - a posteriori -

La tercera edició del Festival DBF va ser un èxit. Hi va haver de tot, aus, figures internacionals i nacionals de primera fila i fins i tot un temporal i mes pluja de la caiguda en mesos. Però així és el final de l'estiu!

DBF 2016

Vaig participar, com l'any anterior, donant una xerrada sobre la identificació de les aus pels seus cants i posterior sortida al vespre per escoltar el paisatge sonor. L'èxit de públic que va desbordar la sala va sorprendre a mes d'un dels organitzadors de l'esdeveniment, en un festival en què domina una forma d'acostament a les aus: l'observació, la contemplació visual, Amb una àmplia mostra de telescopis, prismàtics, material fotogràfic i vídeo, digiscoping, a més d'una creixent oferta de punts d'observació per a gaudi d'aficionats a la natura, dirigida sobretot per a fotògrafs professionals i aficionats. Sense oblidar la presència de llibres bellament il·lustrats, guies de camp, etc.

En toda la feria, únicamente dos grabadoras de audio expuestas en una vitrina, algo miméticas, entre cámaras y objetivos: la OLYMPUS LS100 y la Olympus LS-P2. Dos grabadoras pequeñas con interesantes funciones, posibilidad de grabar mediante un par (o tres la P2) de micrófonos propios, entrada mini-jack o conectar micrófonos profesionales. Pero seguramente muy poca gente las vió y se interesó por ellas, ya que hay muy poco conocimiento todavía sobre la existencia de este tipo de material. Mis primeras impresiones de estas grabadoras, desde el punto de vista de la grabación naturalista.

Fins fa uns anys, no massa, endinsar-se al món sonor de les aus requeria molta paciència i hores de camp, que segueixen sent necessaris, però a més, adquirir guies sonores en forma de cintes de casset, després van ser CDs, i mes tard els incòmodes CD-roms, etc. Actualment, existeixen nombroses maneres d'escoltar gravacions i portar-les al camp molt fàcilment. A més, des de l'ordinador podem accedir a moltes direccions amb arxius sonors. I per si això no fos suficient, tenim la possibilitat de crear espectrogrames dels àudios, és a dir, una imatge del so que ens ajuda a interpretar, a comprendre, d'una manera intuïtiva, el que estem escoltant.,es

El cant de la cogullada, per cert abundants les seves trucades al voltant nostre durant el Festival, està format per xiulets purs, amb vairaciones de to, modulats. Sona una mica estrident, sense reverberació en l'espai obert. La imatge és d'unes línies de traç fi amb ràpides ondulacions.

sng_galcri

Les trucades de la fotja són breus tocs de rompeta, repetits. L'espectrograma ens dóna una imatge composta per línies paral·leles molt juntes: harmònics i subarmónicos que li confereixen aquesta tonalitat nasal o de trompeta.

sng_fulatr

 

Quan el so produït per un au no té una qualitat musical, el sonograma ens dóna una imatge una mica borrosa, com una taca: el so està format per moltes freqüències inharmòniques. És el cas de les trucades de l'ànec collverd

sng_platy

 

LogoCC_88x31