Passejant pel Garraf (Barcelona)

Avui diumenge, 19 de gener, faig una sortida de matí per trobar una ruta on fer la pràctica d'escolta de la natura amb els alumnes del curs d'identificació de cants d'ocells, organitzat per DEPANA. El dia és espectacular després del vent del nord que ha aclarit l'atmosfera i baixat les temperatures, la llum fa brillar el verd dels pins i especialment els peus de margalló, Chamaerops humilis, tan propi del paisatge del Garraf. L'itinerari no aporta grans sorpreses ornitològiques, veiem i sentim tallarol capnegre, tallareta cuallarga, pardal de bardissa, gratapalles, merles, griva, mallarenga cuallarga, gafarrons, pinsans, pàrids, Aligot... i un Almirall vermell Vanessa atalanta que ens sorprén fent voladisses, sembla que al sud d'Europa és comú veure'n en els dies assolellats d'hivern. També observem abundants excrements de guineu amb abundants fruits rodons i de bona mida i que més tard deduim que es tracta de fruits de margalló.

M'acompanya en David Rodés, llibreter de vell i geòleg que coneix molt bé la zona. Em mostra uns fòssils petits que desprén amb facilitat de la pedra calcària: són Orbitolines, uns foraminífers del Cretaci inferior. Són la mida d'una llentia, van ser molt abundants durant un breu període (Geològicament parlant, és clar) i per aquest motiu s'els anomena fòssil guia, perquè permeten datar els estrats. Seguint el camí més avall, a menor altitud, David em mostra altres fòssils, en aquest cas es tracta d'unes petxines molt bombades i de major grandària, també del Cretaci, però molt mes esteses en el temps.

Així que hem anat a veure ocells i he tornat coneixent un petit foraminífer, fòssil guia, l'Orbitolina.

Àudio: reclams i cant de tallareta cuallarga Sylvia undata

Veu de contacte i cant de la Tallareta cuallarga
Lloc: El Bruc, Barcelona
Data: abril 2004