Guatemala

Selves maies

Visitem Guatemala a l'agost de 1993 i a l'abril de 1994. Hi anem atrets per la diversitat del país, tant des del punt de vista naturalista com humà: des del llac Atitlán a l'altiplà, la meravellosa llacuna Lachuá, la costa del Pacífic i els manglars de Monterrico o la costa del carib on trobem el llac Izabal, el Cerro San Gil o el Parc Nacional Río Dulce. A les selves que envolten i fins i tot cobreixen les majestuoses ruïnes maies trobem gran quantitat d'espècies animals. En llocs com el Parc Nacional Tikal resulta molt fàcil la seva observació entre les ruïnes dels temples, sent un dels llocs privilegiats per introduir-se al coneixement de la fauna centreamericana. Aus cridaneres i sonores com tucans i lloros, mamífers com els abundants grups de micos acompanyats de gran quantitat d'espècies d'aus així com els amfibis i els insectes, componen extraordinaris concerts naturals que criden l'atenció dels visitants i donen perfecte idea el bullici de vida que es dóna a les selves tropicals.

A les muntanyes, en un ambient més fred definit per la sempiterna presència de núvols, la selva adquireix unes característiques gairebé màgiques. L'observació dels animals resulta més difícil, amb sort tindrem la oportunidad de veure una de les aus més mítiques i boniques del món: el Quetzal, espècie sagrada per als maies, que troba en aquests boscos el seu últim refugi. L'ambient sonor és aquí més relaxat molt d'acord amb el paisatge boirós.

Fem el viatge en autobús, en autostop, en pickup plens de gent, carregats amb l'equip de gravar i el reflector parabòlic a la motxilla. Dormim en hostals, refugis i coneixem a moltes persones. Moltes ens van ajudar  i ens van acollir i animar a fer el treball de gravació: Walter Leonel de la Roca de DIGEBOS, INAEH al PN. Tikal. Defensores de la Naturaleza, Fundaeco, CECON, CARE, UICN Guatemala. Tenim un especial record pels guardes dels espais protegits PN. Lachuá, PN Atitlán, PN Río Dulce, PN Tikal i en especial de la família Méndez de la Reserva de las Minas. Volem dedicar aquest record sonor a totes les persones i entitats que lluiten per la conservació de la naturalesa a Guatemala, algunes fins i tot riscant les seves vides.

No tenim imatges del viatge, únicament els records que sovint retornen amb força quan escoltem els paisatges sonors que aconseguirem capturar en els boscos de Guatemala.

 

 

 

Reserva de la Biosfera i Parc Nacional Sierra de las Minas.

Surto de la residència d'investigadors on estic allotjada amb dues noies guatemalteques antropòlogues. És de nit, ben tancada i només m'acompanya durant el camí la música dels insectes nocturns.