Delta Birding Festival 2016

24-09-2016
Xerrades

La tercera edició de Festival DBF va ser un èxit. Hi va haver de tot, aus, figures internacionals i nacionals de primera fila i fins i tot un temporal i mes pluja de la caiguda en mesos. Però així és el final de l'estiu!

Vaig participar, com l'any anterior, donant una xerrada sobre la identificació de les aus pels seus cants i una posterior sortida al capvespre per escoltar el paisatge sonor. L'èxit de públic que va desbordar la sala va sorprendre a mes d'un dels organitzadors de l'esdeveniment, en un festival en què domina una forma d'acostament a les aus: l'observació, la contemplació visual, amb una àmplia mostra de telescopis, prismàtics, material fotogràfic i vídeo, digiscoping, a més d'una creixent oferta de punts d'observació per a gaudi d'aficionats a la natura, dirigida sobretot per a fotògrafs professionals i aficionats. Sense oblidar la presència de llibres bellament il·lustrats, guies de camp, etc.

En tota la fira, únicament dues gravadores d'àudio exposades en una vitrina, una mica mimètiques, entre càmeres i objectius: la OLYMPUS LS100 i la OLYMPUS LS-P2. Dues gravadores petites amb interessants funcions, possibilitat de gravar mitjançant un parell (o tres la P2) de micròfons propis, entrada mini-jack o connectar micròfons professionals. Però segurament molt poca gent les va veure i es va interessar per elles, ja que hi ha molt poc coneixement encara sobre l'existència d'aquest tipus de material. Les meves primeres impressions d'aquestes gravadores, des del punt de vista de la gravació naturalista.

Fins fa uns anys, no massa, endinsar-se al món sonor de les aus requeria molta paciència i hores de camp, que segueixen sent necessaris, però a més, adquirir guies sonores en forma de cintes de casset, després van ser CDs, i mes tard els incòmodes CD-roms, etc. Actualment, existeixen nombroses maneres d'escoltar gravacions i dur-les a camp molt fàcilment. A més, des de l'ordinador podem accedir a moltes direccions amb arxius sonors. I per si això no fos suficient, tenim la possibilitat de crear espectrogrames dels àudios, és a dir, una imatge del so que ens ajuda a interpretar, a comprendre, d'una manera intuïtiva, el que estem escoltant.

La meva presentació, com ja vaig fer en l'anterior sessió de DBF 2015, va versar sobre la identificació dels cants dels ocells amb l'ajut dels SONOGRAMES. Aquests són anàlisi del so mitjançant els paràmetres de la Freqüència i la Intensitat, al llarg del temps. Amb paciència i hores d'escolta s'agafa molta pràctica en la identificació, la nostra ment crea una imatge visual del so. I aquesta imatge és més fàcil per a nosaltres de memoritzar.

El cant de la cogullada comuna, per cert abundants les seves crides al voltant nostre durant el Festival, està format per xiulets purs, amb vairaciones de to, modulats. Sona una mica estrident, sense harmònics i sense reverberació en l'espai obert. La imatge resultant és d'unes línies de traç fi amb ràpides ondulacions.

https://soundcloud.com/user5723390/galerida-cristata

Les crides de la fotja són breus tocs de trompeta, repetits. El espectrograma ens dóna una imatge composta per línies paral·leles molt juntes: harmònics i subharmònics que confereixen al so aquesta tonalitat nasal o de trompeta.

https://soundcloud.com/user5723390/fulica-atra

Quan el so produït per un animal no té una qualitat musical, el sonograma ens dóna una imatge una mica borrosa, com una taca: el so està format per moltes freqüències inharmòniques. És el cas de les crides de l'ànec collverd

https://soundcloud.com/user5723390/anas-platyrrhynchos