El Piribus és una exposició itinerant i interactiva que pretén mostrar i recollir part de l’ADN del Pirineu.
L’educació ambiental i el patrimoni són els seus protagonistes.
Hi col·laboro responent a 3 qüestions.
- Quines diferències hi ha entre l’entorn acústic dels Pirineus Nord i Sud?
El paisatge sonor es un fidel reflexe de la comunitat faunística present i per tant també del conjunt de l’ecosistema. Un bosc mediterrani prepirinenc de la vessant sud no alberga la mateixa comunitat d’ocells que un bosc caducifoli atlàntic de l’extrem occidental, un prat alpí o les carenes més rocalloses alpines. Per tant, la riquesa d’hàbitats que trobem en el conjunt del Pirineu queda clarament reflectida acústicament , éssent els ocells i els orrtòpters els seus principals protagonistes, sense oblidar altres elements propis com el vent o l’aigua en totes les seves formes.
Però a més, quan parlem d’entorn acústic estem incloent les manifestacions sonores derivades de l’activitat humana. Així els sons associats a activitats seculars inegrades en el món de muntanya com la ramaderia tradicional són ben representats en el paisatge sonor del Pirineu. La vida a la muntanya però no pot evitar la presència d’altres sons, com el soroll generat per maquinàries, les vies de comunicació o el trànsit aeri amb un important creixement. Així doncs, el tipus d’activitat humana que resulta més significatiu en ambdós vessants, més o menys tradiconal i integrat, condicionarà força la nostra percepció del paisatge sonor pirinenc.
- Per què és important fer el seguiment dels sons dels Pirineus?
L’escolta de la natura és sense dubte un plaer per a molts i actualmente fins i tot és considerada una activitat terapéutica. Per als científics i gestors de la natura, l’escolta realitzada seguint unes pautes determinades constitueix una metodologia de presa de dades essencial en el coneixement de les poblacions d’ocells, de la riquesa d’espècies presents, l’abundància relativa i, en definitiva, de les tendències poblacionals al llarg dels anys. A diferencia d’altres aspectes relacionats amb l’ecologia del paisatge estudiats en els darrers segles, no hi ha informacions de referència del paisatge sonor dels Pirineus, llevat d’algunes manifestacions puntuals de caire etnològic. Aquest és, doncs, un motiu afegit per tal d’iniciar projectes que incloguin el monitoreig del paiatge sonor com a un descriptor fiable, objectiu i per tant força útil dels ecosistemes de muntanya en ambdós vessants de la Serralada.
- Com s'utilitzen els enregistraments sonors al servei del coneixement científic als Pirineus?
El monitoreig acústic permet establir valors de riquesa i densistats relatives de les espècies de la comunitat d’aus, grup faunístic indicador de la salut del ecosistema. Actualment s’estan desenvolupant tècniques que permeten fer monitoreig acústic mitjançant gravacions obtingudes de manera continuada sense cap intrusió en el medi. Els valors obtinguts són comparables en diferents estacions i han de servir per veure l’evolució de les poblacions devant dels efectes del canvi climàtic que està afectant de manera important els ambients de muntanya.
Actualment es treballa en l’obtenció d’índexs, encara en un efervescent procés de desenvolupament, que tenen com a objectiu disposar de valors de biodiversitat - complexitat acústica, o de la presencia i afectació del soroll d’origen tecnològic (antropofonia-tecnofonia) envers el so de la natura (biofonies).