Orangutan de Borneo mascle
Els Orangutans són animals solitaris, discrets, sovint difícils de veure especialment els adults. S'alimenten de fulles i fruits de nombroses espècies d'arbres y fan cada nit un niu nou, prop del de la nit anterior. Això els permet romandre en un mateix territori alhora que eviten els paràsits.
A Danum Valley aprenem, amb el nostre guia i aviat amic Johidin, a trobar els nius i cercar els individus. I aviat descobrirem que és més fàcil sentir els crits territorials dels mascles que veure'ls. Així, un cop detectat algun niu, ens movem lentament pel bosc, mirant cap a les capçades buscant algun moviment a les branques i escoltant, tant de bon matí com al capvespre. I així és com descobrim un dia el crit de l'Orangutan mascle i ja sabrem detectar-lo durant els dies següents.
En una ocasió esperavem en un indret amb nius al capvespre quan vem veure una silueta dalt dels arbres. Mentre el buscavem amb els binocles i jo enfocava els micròfons de sobte vem escoltar el crit d'un Orangutan en direcció oposada. Jo em vaig tombar per gravar mentre en Francesc i en Johidin observaven sorpresos i sense moure's cóm aquell Orangutan que seguiem visualment baixava de l'arbre a molts pocs metres de nosaltres i s'allunyava per terra i en silenci: es tractava d'un mascle dins un territori que no era seu.
Per conèixer una mica el treball de Biruté M.F. Galdikas, la científica i conservacionista que més sap i ha treballat amb i sobre els orangutans https://medium.com/sci-illustrate-stories/birut%C3%A9-galdikas-da3f32e53499
Estat de conservació: en perill crític (UICN)
Pongo pygmaeus, Argusianus argus (de fons)
Gravadora Sound Devices, micròfon Telinga Science amb paràbola. Arxius wav 48kH/24b
El crit territorial de l'orangutan mascle consisteix en una llarga sèrie de notes guturals sorprenentment agudes, clarament organitzades en dues parts. Al començament, les crides van augmentant d'intensitat (són motius que pugen i baixen de to i apareixen al sonograma en forma de V invertida) i de cop les notes canvien, són més greus més febles i es van apagant. La sequència pot arribar fins a 2 minuts.
El crit territorial s'escolta força bé, tot i que costa saber la distància i la direcció de procedència, probablement el missatge territorial ha d'arribar en un territori circular i no en una única direcció.
Durant els primers segons de la gravació s'escolten uns crits d'Argus (Argusianus argus) en un to similar al de l'organgutan (fletxes blaves).
